domingo, 20 de diciembre de 2009

TANCAMENT DE L'ASSIGNATURA I AVALUACIÓ

Com en totes les coses, un cop arribats al final cal fer una mirada enrere i reflexionar sobre el camí seguit fins aquí. La realització d’aquesta assignatura ha estat una tasca força interessant per dos motiu: un a nivell conceptual i l’altre a nivell metodològic.

He realitzat un aprenentatge molt dinàmic ja que les activitats proposades per les pràctiques han estat una experiència d’integració i reflexió de continguts constants. He assimilant nous conceptes dirigits a treballar les relacions entre les diferències individuals i culturals per arribar a la convivència i realment he pogut copsar que no és tan fàcil com sembla.

El desenvolupament de l’assignatura ha estat mitjançant la realització de d’activitats a través de les quals hem experimentat el treball intercultural mitjançant l’ús de les TIC des de diferents punts de vista: com a membres d’un debat sobre la convivència pedagògica d’uns videojocs, com a creadors d’un material on line com és la webquest i per últim, com a avaluadors d’un recurs existent a la xarxa. Paral·lelament a aquestes activitats hem anat realitzant un bloc en el qual hem plasmat les nostres impressions i conclusions de les diferents activitats realitzades.

Pel que fa al bloc, cal dir que ha estat una molt bona eina per tal de poder seguir el fil de l’assignatura i anar lligant totes les activitats que hem fet. El fet d’haver d’anar comentant cadascuna feia que un cop entraves al bloc repassessis tot el que ja tenies escrit. El bloc ha estat un espai de resum i d’intercanvi de punts de vista. Ha estat una eina pedagògica molt bona ja que:

  • Promou l’aprenentatge des d’un punt de vista constructivista ja que hem estat els protagonistes del nostre aprenentatge, hem tingut un paper molt actiu en la construcció dels coneixements. A més a més, ha afavorit l’aprenentatge significatiu ja que hem pogut anar relacionant els nostres coneixements previs amb els nous conceptes treballats.
  • Ha facilitat el treball col·laboratiu a través de la posada en comú de les nostres interpretacions.
  • Ha facilitat el respecte de diferents ritmes de treball ( dins d’uns terminis establerts) i ha premés diferents graus d’implicació i de producció ( complint uns mínims)

Haig de dir però, que l’ús que he fet del blog ha estat força instrumental, doncs he anat seguint les aportacions que per norma s’havien de fer. Realment m’hagués agradat poder-lo haver personalitzat una mica més ( doncs he consultat alguns dels blogs dels companys i m’han fet una mica d’enveja “sana”) però la manca de temps no m’ha permès més dedicació. Paral·lelament a aquest blog he anat realitzant una altre per a l’assignatura del pràcticum II i haig de dir que cada cop m’estic adonant de les possibilitats d’aquest recurs i tot i que no crec ( de moment) que continuï actualitzant el blog, si que m’he plantejat crear un amb els alumnes de la meva classe.

Pel que fa a l’avaluació de l’assignatura....

Haig de dir que realment ha estat una assignatura molt interessant i molt atractiva de fer doncs la metodologia utilitzada ha establert un ritme de treball molt dinàmic. Com ja vaig dir en la meva primera entrada, molts cops tinc la sensació que conec una paraula però quan m’aturo a pensar al voltant d’aquesta o vull fer la meva pròpia definició m’adono que en realitat no sé què vol dir. Amb això vull dir que utilitzar una paraula no significa que sapiguem què vol dir. Realment crec que he fet un bon aprenentatge ja que els meus esquemes mentals s’han modificat, hi ha hagut un canvi conceptual, una assimilació o integració de nous conceptes que ara hem veig força segura d’utilitzar. La coherència entre totes les activitats desenvolupades ha fet que aquest procés d’interiorització fos encara més profund, doncs sempre partíem dels nostres coneixements per a crear-ne de nous, afavorint així l’aprenentatge significatiu.

A més a més, he pogut conèixer un munt de recursos informàtics per treballar l’ interculturalitat a les aules, és a dir, m’ha premés crear una base de dades que com a futura psicopedagoga podré utilitzar des de la vessant de l’orientació. Aquesta assignatura m'ha aportat idees i estratègies, com ara, quins objectius pretendre, quins continguts treballar, quins materials emprar, quins obstacles poden sorgir... per disposar d'eines per planificar de forma més sistemàtica el desenvolupament de la interculturalitat, la qual cosa millorarà sens dubte els resultats obtinguts.

Per a concloure, puc dir que l’assignatura ha molt positiva per a la meva formació ja que m’ha permès accedir a un coneixement més ampli sobre el treball intercultural a l’aula (objectius a assolir, continguts a treballar, possibles activitats, recursos, metodologia...), una comprensió més profunda de termes relacionats amb la interculturalitat i a més a més m’ha apropat una mica més a l’ús de les noves tecnologies.

sábado, 12 de diciembre de 2009

AVALUACIÓ DE RECURSOS PER TREBALLAR LA INTERCULTURALITAT EN LÍNIA

La webquest que he avaluat porta com a títol: MOVIMENTS MIGRATORIS...QUI ÉS L'ESTRANGER? amb el següent link: http://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/immigracio/index.htm

Si analitzem el disseny formal del recurs ens trobem davant una webquest que no respecta tots els apartats propis d’un recurs d’aquest tipus doncs no inclou l’apartat de les conclusions. En aquest apartat hauria d’estar relacionat amb la introducció i amb tot el procés d’aprenentatge, hauria de fer reflexionar sobre tot allò que s’ha après i per últim hauria de suggerir possibles aplicacions del que s’ha après a altres àmbits o qüestions.

Pel que fa a la resta d’apartats inclou la portada on especifica el títol de la webquest, el nivell per a la qual va dirigida i el nom de les autores, la introducció que és força motivadora, la tasca no explica en realitat tot el que els alumnes hauran de fer ja que només és centra en explicar la part de disseny de la web però no parla de l’anàlisi de les actituds xenòfobes ( a la guia didàctica ja diu que aquest apartat és opcional però considero que per a poder tenir una webquest completa haurien de fer-se totes les tasques). En l’apartat del procés explica com s’han d’organitzar els alumnes i les tasques que han de dur a terme, els passos són coherents i estan ben seqüenciats. Els enllaços als recursos estan operatius. En l’avaluació inclou una rúbrica per als alumnes i una per als professors, totes dues tenen en compte els mateixos aspectes però varien una mica els criteris d’avaluació. Tot i que potser caldria mencionar que no es valoren aspectes concrets relacionats amb la interculturalitat. Per últim apareix la guia didàctica i tot i que fa una explicació sobre les activitats que es duen a terme no especifica la temporalització, la relació entre la webquest i el currículum oficial ( només menciona que es relaciona amb un apartat de les ciències socials), no especifica els objectius didàctics i els continguts i manca donar més orientacions didàctiques per al professorat.

Tot i que a nivell formal la webquest no segueix al peu de la lletra l’estructura pròpia d’aquest recurs, haig de dir però, que a nivell del potencial educatiu que pot tenir a l’aula és força bo. Si ens aturem a pensar en els temes que proposa crec que es un bon recurs per a desenvolupar en l’alumnat la competència intercultural promovent actituds que ajudin a desmuntar comportaments que dificulten la convivència en la societat actual: el desconeixement o ignorància de els diferents cultures o l’abús d’estereotips o prejudicis. És un recurs enriquidor per a treballar continguts, valors i actituds que possibiliten que els alumnes coneguin i s’apropin a aquesta realitat cultural que ens envolta.

Analitzant el discurs de la webquest podem copsar com el concepte que es troba en el rerefons de la webquest és el d’interculturalitat i no el de multiculturalitat doncs el que es pretén és que els alumnes s’adonin que en la societat actual el contacte entre cultures és una realitat ( i no només es queda amb la idea de la “presència” de les cultures) i a més parla de conceptes de convivència i intercanvi i no únicament de coexistència.

El conjunt d’activitats proposades permet copsar l´universalisme cultural que pretén una identificació comuna entre els humans per acabar en el particularisme ja que no es concep a la persona sense el referent cultural que l’envolta.

Un altre aspecte intercultural que treballa la webquest és el que fa referència al relativisme cultural ja que les activitats promouen una igualtat entre totes les cultures i permeten reflexionar sobre les postures etnocentristes que poden mantenir alguns alumnes.

Per últim,cal comentar que també es fa referència al concepte de diversitat cultural que apareix a partir del contacte i la comparació entre cultures, el que es pretén no és que hi hagi una assimilació o una homogeneïtzació cultural, sinó tant sols aprendre a comprendre als altres i a interactuar amb ells de manera activa i normalitzada. Aquest concepte es desenvolupa en les diferents activitats que trobem a la webquest.

No es comparen les cultures (irreductibilitat) al contrari serveix per conèixer les diverses manifestacions culturals i arribar a un possible diàleg intercultural on s’afavoreix el respecte i la tolerància, i es promogui el diàleg sense por de què pugui sorgir algun conflicte ja que els alumnes tindran eines per poder resoldre posteriorment aquests conflictes culturals.

Aquesta webquest es situaria en un tipus d’educació intercultural forta o de màxims ja que la webquest està immersa dins el currículum escolar, en concret l’assignatura de ciències socials la qual cosa demostra que no es tracta d’un material compensatori de les desigualtats socials.

Ens situaríem en un nivell bàsic o d’intercanvi de coneixements amb l’activitat de recerca i passarem en un segon moment al nivell mitjà o de resolució de conflictes de valors ja que els alumnes hauran de relacionar els coneixements previs amb nous coneixements els quals hauran hagut d’analitzar i organitzar per a resoldre la tasca encomanada.

miércoles, 9 de diciembre de 2009

APORTACIÓ DE LA PAC 2 I PAC 3 PER A LA FUTURA TASCA COM A PSICOPEDAGOGS/ES.

Considero que realització d’aquestes dues activitats han estat molt positives per a fer un bon procés d’aprenentatge, les quals m’han conduït a fer un veritable canvi conceptual doncs moltes de les idees amb què vaig començar l’assignatura han estat objecte de reflexió i de posterior canvi.

Aquestes dues activitats m’han ajudat a comprendre, assimilar i interioritzar els conceptes teòrics que vam treballar a la PAC 1. Crec que si no hagués fet aquest tipus de treball el meu aprenentatge hauria estat més superficial doncs aquestes dues activitats han demanat força la meva implicació i m’han abocat a fer una gran recerca d’informacions que he anat contrastant fins arribar a tenir un coneixement que m’ha convençut. He pogut profunditzar en el concepte d’interculturalitat així com en conceptes que són molt representatius i que estan relacionats amb la interculturalitat, com són, l’etnocentrisme, diversitat cultural, identitat, universalisme/particularisme, pluralisme, entre altres, i a la vegada com queda reflectit aquest conceptes en cada model educatiu.

Aquesta ha estat la tercera webquest que he hagut d’elaborar i cada cop queda demostrat el gran potencial d’aquest recurs que potencia l’aprenentatge significatiu als alumnes, el saber treballar en equip – treball col·laboratiu, aprendre a respectar-se, a fomentar valors i potenciar les noves tecnologies.

L’activitat d’anàlisi d’una webquest ha servit per reforçar encara més els continguts apressos ja que, al revés de l’activitat 2 on havíem de fer una síntesi de tot allò que havíem aprés per a plasmar-ho en un document, en aquest cas hem hagut de desmuntar la webquest i anar trobant els justificants que la feien vàlida ( o incomplerta) per a treballar la interculturalitat a l’aula. Per tant, crec que amb les dues activitats hem fet els dos processos: el de sintetitzar i el d’analitzar, tots dos complementaris.

La realització d’aquestes dues tasques ens ha ajudat a assolir dos objectius: per una banda treballar conceptes teòrics de l’assignatura ( i fer-ho d’una manera molt motivadora i atractiva) i per l’altra hem assolit un gran bagatge al voltant de material per tractar la diversitat als centres així com saber orientar en l’adopció de programes d’interculturalitat que fomentin un currículum intercultural o bé introduint-hi la interculturalitat com un element transversal.

lunes, 7 de diciembre de 2009

PRESENTACIÓ DE LA WEBQUEST

La webquest que vaig elaborar juntament amb la Margalida Coll i la Carolina Díaz porta com a títol: ENVOLTATS D’INTERCULTURALITAT

http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=2261&id_pagina=1

DESTINATARIS I ASSIGNATURA

SEGON CICLE D’ESO / EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

OBJECTIUS

  • Fer adonar els alumnes que la interculturalitat és present en el seu entorn
  • Desenvolupar actituds de respecte i tolerància envers la interculturalitat
  • Promoure el treball cooperatiu entre els alumnes
  • Adquirir estratègies d’anàlisi d’informació, de cerca i de crítica de la informació trobada.

ALTRES ASPECTES A COMENTAR

Moltes vegades no ens adonem de la realitat en la què vivim, en què és allò que ens rodeja i com ho acceptem. Amb aquesta webquest volem fer adonar als alumnes que la diversitat cultural forma part de la societat en què viuen, volem que els alumnes reflexionin al voltant dels seus pensaments etnocentristes i fomentar valors com el respecte, la tolerància, la solidaritat i el diàleg. En definitiva, promoure en els alumnes la competència intercultural necessària per a viure en la societat actual.

sábado, 21 de noviembre de 2009

3- Seguiment i evolució de la webquest

El fet d'haver de crear un material per a treballar amb els alumnes primer demanava que nosaltres, com a creadores de la webquest, tinguèssim ben clars els continguts i conceptes que voliem treballar. Per tant, calia, abans de posar-se a dissenay la webquest un treball de reflexió al voltant dels coneixements adquirits en la realització de la PAC- 1 els quals amb la realització de la webquest s'han interioritzat encara més. Si per als alumnes la realització de la webquest ha de proporcionar un aprenentatge significatiu, per a nosaltres, la seva elaboració, també ens ha de permetre fer aquest tipus d'aprenentatge, i en el meu cas puc dir que ha estat així. És cert, però, que durant la definició de les diferents activitats han sorgint dubtes sobre si realment serien adequades per a treballar els conceptes que voliem transmetre. Si voliem arribar a promoure un canvi conceptual en els nostres alumnes havíem de partir dels seus coneixements prèvis per posteriorment remodelar i ampliar aquests coneixements. Amb la nostra webquest hem volgut que, partint de situacions normals i quotidianes per als nostres alumnes, fets que els rodegen al dia a dia poguessin entendre la situació intercultural que es dóna a la nostra societat. No ens quedem només amb el fet que es donin compte de què vivim en una societat intercultural sinó que anem més enllà i els fem reflexionar i posar en conflicte els seus coneixements previs per tal d'arribar a construir un nou diàleg.

Pel que fa a la tasca en grup, ha estat una activitat força intensa en quant a la comunicació interna. Hem fet un bon treball en equip, un treball basat en la col·laboració i el respecte. Sobre una idea inicial hem anat fent les nostres aportacions i/o complementant les de les companyes. Treballar en grup és molt enriquidor pel fet que uns ens complementem amb els altres.

sábado, 24 de octubre de 2009

DEBAT

Participar en un debat sempre és una experiència molt enriquidora ja que un comença amb unes idees i acaba qüestionant-se tot allò que en un principi pensava tenir molt clar.

Crec que la situació que ens planteja el debat és molt adequada ja que és una realitat que ens trobem o ens podem trobar a les nostres aules i a vegades necessitem analitzar les coses des de fora ja que la subjectivitat ens fa valorar les situacions d’una manera o altra. El debat de l’assignatura es centrava en l’estudi d’un cas sobre com treballar la interculturalitat a un institut on els dos actors principals ( els professors de dues aules) tenien opinions diferents sobre les activitats a realitzar ( la metodologia).

Durant el desenvolupament del debat han anat sorgint diferents opinions, algunes coincidien i altres divergien, però crec que una de els coses que tots hem plantejat és la necessitat de fer un treball en equip. No podem pretendre educar si nosaltres com a mestres no som capaços d’arribar a un consens o si més no de parlar del cas abans d’actuar.

Realment m’ha costat posicionar-me respecte la utilització o no dels jocs. A mida que anava aprofundint ens els apunts, anava cercant informació i sobre tot, anava llegint les aportacions dels companys, tots aquells arguments que tenia per a defensar una postura deixaven de ser sòlids i tornava a trobar-me de nou amb la necessitat de buscar nous arguments. En un primer moment, quan vaig veure els jocs no vaig dubtar en considerar-los molt inadequats per a fer-los a l’aula però mica en mica, em vaig adonar que la meva opinió és basava en una sensació creada potser pel meu etnocentrisme. Sense adonar-me m’havia deixat influenciar per uns valors que la societat m’ha transmès. Llavors si jo com a mestra tinc aquesta sensació de voler protegir a les minories vol dir que realment penso que jo pertanyo a la majoria, amb la qual cosa estic transmetent uns valors falsos als meus alumnes. És en aquest punt on m’he adonat de què l’educació intercultural no és fer una activitat concreta en un moment concret, la interculturalitat és molt més que una actuació, diria que és la “filosofia” que ha de guiar les nostres actuacions. La conclusió a la qual vaig arribar respecte els jocs era que en la seva naturalesa si poden ser considerants com a racistes però si traspassem la barrera dels nostres judicis podem arribar a entendre que l’ús o no dels jocs a l’aula no farà que els nostres alumnes estiguin en un ambient més o menys intercultural sinó que serà la forma en com es presentin el que farà que realment es faci una pedagogia intercultural.

El debat, a part de permetre’m aprofundir en conceptes com ara diversitat cultural, etnocentrisme, relativisme universal,... m’ha fet qüestionar-me sobre tot si realment les nostres escoles i instituts estan preparats per a dur a terme un programa intercultural fort. És molt maco voler fer una educació intercultural a les aules però, com ho podem fer si com a mestres no hem rebut la formació necessària per a poder fer una educació intercultural com cal?

martes, 22 de septiembre de 2009

INICI

Moltes vegades tinc la sensació que conec una paraula però quan em paro a pensar en ella m'adono que realment, en tinc una coneixement superficial. Amb la paraula interculturalitat i moltres d'altres associades a aquesta assigantura m'ha passat això i per tant m'endinso a l'assigantura amb l'expectativa de poder entrar una mica més en el que és la interculturalitat i tot allò que té associat. La diversitat cultural és una realitat, la societat se n'ha fet ressó, i l'escola no pot quedar aïllada. Per aquest motiu crec que és una necessitat que els mestres tinguem una bona formació en interculturalitat i per a la interculturalitat. Amb aquesta assignatura espero aconseguir la formació en interculturalitat, llavors, serà la meva feina educar per a la interculturalitat.

La convivència entre persones de diferents indrets del món suposa la coexistència de diferents cultures, tradicions, creences, costums, idiomes... Però aquesta heterogeneïtat conté elements comuns que hem de prendre per partir d’allò que ens uneix i establir els vincles que ens permetin integrar la diferència. Cal que des de l'escola es promoguin unes relacions interpersonals acollidores, basades en el respecte cap a l'altre i els seus pensaments. La base del treball intercultual és desenvolupar actituds bàsiques d'empatia, comunicació i respecte.
Pel que fa a l'elaboració i ús del blog crec que és una bona eina per a facilitar l'accès a la informació entre els companys d'aula així com lá posada en pràctica d'una metodologia més atractiva i que s'ajusta a les demandes de la societat de la informació. Això sí, és tot un repte!