3- Seguiment i evolució de la webquest

El fet d'haver de crear un material per a treballar amb els alumnes primer demanava que nosaltres, com a creadores de la webquest, tinguèssim ben clars els continguts i conceptes que voliem treballar. Per tant, calia, abans de posar-se a dissenay la webquest un treball de reflexió al voltant dels coneixements adquirits en la realització de la PAC- 1 els quals amb la realització de la webquest s'han interioritzat encara més. Si per als alumnes la realització de la webquest ha de proporcionar un aprenentatge significatiu, per a nosaltres, la seva elaboració, també ens ha de permetre fer aquest tipus d'aprenentatge, i en el meu cas puc dir que ha estat així. És cert, però, que durant la definició de les diferents activitats han sorgint dubtes sobre si realment serien adequades per a treballar els conceptes que voliem transmetre. Si voliem arribar a promoure un canvi conceptual en els nostres alumnes havíem de partir dels seus coneixements prèvis per posteriorment remodelar i ampliar aquests coneixements. Amb la nostra webquest hem volgut que, partint de situacions normals i quotidianes per als nostres alumnes, fets que els rodegen al dia a dia poguessin entendre la situació intercultural que es dóna a la nostra societat. No ens quedem només amb el fet que es donin compte de què vivim en una societat intercultural sinó que anem més enllà i els fem reflexionar i posar en conflicte els seus coneixements previs per tal d'arribar a construir un nou diàleg.

Pel que fa a la tasca en grup, ha estat una activitat força intensa en quant a la comunicació interna. Hem fet un bon treball en equip, un treball basat en la col·laboració i el respecte. Sobre una idea inicial hem anat fent les nostres aportacions i/o complementant les de les companyes. Treballar en grup és molt enriquidor pel fet que uns ens complementem amb els altres.

DEBAT

Participar en un debat sempre és una experiència molt enriquidora ja que un comença amb unes idees i acaba qüestionant-se tot allò que en un principi pensava tenir molt clar.

Crec que la situació que ens planteja el debat és molt adequada ja que és una realitat que ens trobem o ens podem trobar a les nostres aules i a vegades necessitem analitzar les coses des de fora ja que la subjectivitat ens fa valorar les situacions d’una manera o altra. El debat de l’assignatura es centrava en l’estudi d’un cas sobre com treballar la interculturalitat a un institut on els dos actors principals ( els professors de dues aules) tenien opinions diferents sobre les activitats a realitzar ( la metodologia).

Durant el desenvolupament del debat han anat sorgint diferents opinions, algunes coincidien i altres divergien, però crec que una de els coses que tots hem plantejat és la necessitat de fer un treball en equip. No podem pretendre educar si nosaltres com a mestres no som capaços d’arribar a un consens o si més no de parlar del cas abans d’actuar.

Realment m’ha costat posicionar-me respecte la utilització o no dels jocs. A mida que anava aprofundint ens els apunts, anava cercant informació i sobre tot, anava llegint les aportacions dels companys, tots aquells arguments que tenia per a defensar una postura deixaven de ser sòlids i tornava a trobar-me de nou amb la necessitat de buscar nous arguments. En un primer moment, quan vaig veure els jocs no vaig dubtar en considerar-los molt inadequats per a fer-los a l’aula però mica en mica, em vaig adonar que la meva opinió és basava en una sensació creada potser pel meu etnocentrisme. Sense adonar-me m’havia deixat influenciar per uns valors que la societat m’ha transmès. Llavors si jo com a mestra tinc aquesta sensació de voler protegir a les minories vol dir que realment penso que jo pertanyo a la majoria, amb la qual cosa estic transmetent uns valors falsos als meus alumnes. És en aquest punt on m’he adonat de què l’educació intercultural no és fer una activitat concreta en un moment concret, la interculturalitat és molt més que una actuació, diria que és la “filosofia” que ha de guiar les nostres actuacions. La conclusió a la qual vaig arribar respecte els jocs era que en la seva naturalesa si poden ser considerants com a racistes però si traspassem la barrera dels nostres judicis podem arribar a entendre que l’ús o no dels jocs a l’aula no farà que els nostres alumnes estiguin en un ambient més o menys intercultural sinó que serà la forma en com es presentin el que farà que realment es faci una pedagogia intercultural.

El debat, a part de permetre’m aprofundir en conceptes com ara diversitat cultural, etnocentrisme, relativisme universal,... m’ha fet qüestionar-me sobre tot si realment les nostres escoles i instituts estan preparats per a dur a terme un programa intercultural fort. És molt maco voler fer una educació intercultural a les aules però, com ho podem fer si com a mestres no hem rebut la formació necessària per a poder fer una educació intercultural com cal?

INICI

Moltes vegades tinc la sensació que conec una paraula però quan em paro a pensar en ella m'adono que realment, en tinc una coneixement superficial. Amb la paraula interculturalitat i moltres d'altres associades a aquesta assigantura m'ha passat això i per tant m'endinso a l'assigantura amb l'expectativa de poder entrar una mica més en el que és la interculturalitat i tot allò que té associat. La diversitat cultural és una realitat, la societat se n'ha fet ressó, i l'escola no pot quedar aïllada. Per aquest motiu crec que és una necessitat que els mestres tinguem una bona formació en interculturalitat i per a la interculturalitat. Amb aquesta assignatura espero aconseguir la formació en interculturalitat, llavors, serà la meva feina educar per a la interculturalitat.

La convivència entre persones de diferents indrets del món suposa la coexistència de diferents cultures, tradicions, creences, costums, idiomes... Però aquesta heterogeneïtat conté elements comuns que hem de prendre per partir d’allò que ens uneix i establir els vincles que ens permetin integrar la diferència. Cal que des de l'escola es promoguin unes relacions interpersonals acollidores, basades en el respecte cap a l'altre i els seus pensaments. La base del treball intercultual és desenvolupar actituds bàsiques d'empatia, comunicació i respecte.

Pel que fa a l'elaboració i ús del blog crec que és una bona eina per a facilitar l'accès a la informació entre els companys d'aula així com lá posada en pràctica d'una metodologia més atractiva i que s'ajusta a les demandes de la societat de la informació. Això sí, és tot un repte!